RETROBANT PLAERS

Ara que no porto el ritme frenètic que et permeten portar deu dits, m'he reenganxat a petits plaers que tenia oblidats, com el de la literatura. Sempre he estat una devoradora de llibres, però darrerament havia anat arraconant aquest costum que em transportava a una altra esfera on tot s'esborrava i només comptava jo. Sí, sé que sona extremadament egocentrista, però estic convençuda que tots necessitem, ni que només sigui de tant en tant, mirar-nos el melic fins a convertir-lo en un forat negre. Perquè ens hem acostumat a deixar-nos endur per una onada homogènia que ens fa actuar com si fóssim autòmats i ens engoleix dins uns costums establerts i una rutina opressora. Quan em submergeixo en un llibre m'envolto d'unes històries que res o molt tenen a veure amb les meves, però que em permeten escapar d'una realitat asfixiant i viure, ni que només sigui mentre dura la lectura, en un univers paral·lel on tot és més a la meva mida. Perquè la nostra història no és res més que la manera que tenim de construir-nos i l'omplim de significació amb fragments, dogmes, ferides d'infància, frases dites a l'atzar, velles pel·lícules, petites victòries, gent que no ens agrada i persones que estimem. I només quan llegim i quan estimem removem tot el nostre significat, perquè la literatura, com l'amor habita els nostres racons més íntims i posa en funcionament el nostre autèntic jo.