Un thriller psicològic sobre l'amor, la pèrdua, la traició i el procés de creació artística. Així és com el defineix la crítica i la mateixa contraportada del llibre; vaja que tenia tots els ingredients per agradar i així ha estat. Perquè si la literatura ens enganxa en la mesura que ens mimetitzem amb els protagonistes, qui com en Leo Hertzberg, no s'ha enamorat mai, qui no ha perdut mai allò que més estimava, a qui no l'han traït mai i qui no s'ha deixat mai arrossegar per una bena artística? Permeteu-me els mais, que sempre ajuden a fer-nos la vida més fàcil ;-) Llàstima que la traducció ha desmillorat molt l'obra, no entraré en detalls sobre aquesta, no val la pena.
En Leo ens obre les portes de la seva ment i de la seva vida, ens fa còmplicies de les seves vivències i ens arrossega cap al seu univers: el d'un home madur amb una vida, suposo que com la de tothom, no gens fàcil a estones, però que aconsegueix engolir-nos i enganxar-nos de la mateixa manera que ho fa la vida. Imagino que buscant una mena de catarsi per a les nostres vides en els problemes de la seva. En això consisteix la màgia de la literatura,no?
