ESPECULADORS DE VIDES

No m'agrada la gent que aplica les seves teories sobre la vida en la meva. I menys si aquesta gent em coneix de només uns mesos. Però bé, has de deixar que s'ho creguin, que es pensin que poden dir el que vulguin encara que allò que diguin es contradigui amb la vida que porten ells. La vida és així hem de pagar els desenganys dels altres i els propis! El que els senyors "teories de la vida aplicables als altres" no saben, és que, en la meva teoria de la vida, acaben de perdre molts punts, per no dir gairebé tots, i ja em sap greu perquè algun d'aquests s'estava procurant un bon espai dins el meu cercle.
Jo visc la vida a la meva manera, que per això és meva; suposo que faig el que fa tothom, mirar de ser feliços sense fotre els altres. Almenys jo funciono així, gaudeixo del que tinc i del moment que visc. I quan això s'acabi ja em preocuparé pels problemes que puguin sorgir o arribar, però el que no penso fer ara és buscar solucions fictícies a problemes inexistents que albiren els altres. Aquells que no tenen ni idea de la vida que duc.
Tampoc m'agrada començar els articles amb un "no m'agrada" però aquest cop no he sabut començar millor, suposo que el "no m'agrada" és fruit d'una de les meves múltiples pulsions... que també formen part de la meva vida, no de la teòrica sinó de la pràctica.

DESPIETAT PAÍS DE LES MERAVELLES I LA FI DEL MÓN: HARUKI MURAKAMI

No és un dels llibres de Murakami que més m'ha agradat, tot i que m'ha agradat. Aquesta afirmació pot resultar enganyosa, però no ho és. El llibre ens presenta dos universos paral·lels que conflueixen al final en un de sol. Els personatges peculiars de Murakami que acaben per robar-nos part dels nostres edens imaginaris, és així com em fa sentir aquest autor, com si de petits fragments de mi anés creant els seus personatges, en cadascun d'ells puc reconèixer una part de mi, més o menys disfressada, però meva.
Murakami és capaç d'arrencar de la més absoluta mediocritat un personatge i elevar-lo a la categoria d'algú especial, crec que és per aquest motiu que agrada tant, perquè tots en el fons, sabem que som molt mediocres, però sempre hi ha alguna petita història, anècdota o ves a saber el que que et treu d'aquesta mediocritat, ni que sigui momentàniament i et fa somiar amb ser algú especial, acostuma a ser momentani però en gaudeixes força.