Resulta que estem envoltats d'un fred siberià; que no polar, crec que la diferència rau en el grau d'humitat; el fred siberià és sec mentre que el polar és mès humit, sigui com sigui, l'onada siberiana deu haver glaçat la tan suada crisi perquè ara ningú en parla. Les notícies es limiten a donar consells per no morir congelat mentre vas a la feina, perquè les canonades de casa no rebentin i a saturar-nos d'imatges de pobles que fins aleshores ningú, ni tan sols els seus habitants, sabien que existien. Han arrencat dràsticament els reporters de les portes del palau de la Generalitat, consells de ministres i altres caus polítics per enviar-los embotits dins un anorac a vegades massa vistós, gorro, bufanda i un micro gegant als llocs més inòspits, que dius: si nevar neva a tot arreu cal que enviïn aquesta pobra gent i d'aquesta guisa on nostre Senyor va perdre les espardenyes? Es veu que sí.
Com també cal, i no només cal, sinó que sembla ser de vital importància per a l'ésser humà saber que a l'hivern fa fred, abans ho devien explicar a l'escola, ara estan massa ocupats aprenent a reciclar i encenent i apagant ordinadors. I és clar, algú ens ha d'informar de què a l'hivern neva, cada cop menys però és una de les opcions que té. El cas és que la neu arriba, uns mesos tard, però arriba, segurament per culpa de la crisi perquè enmig d'una crisi galopant quin insensat agosarat s'hagués atrevit a anar a Baqueira a lluir moreno d'ullera d'esquí?
I per si no en tinguéssim prou de veure 24 hores al dia aquests poblets dispersos de la nostra geografia ens mostren les glaçades, aquestes sí, impressionants, de la resta del món colgat sota gruixos de neu impressionats. Perquè això de la neu deu ser com la crisi: solidària i contagiosa, perquè si aquí en tenim, allà encara més, que cal ser molt poc solidari per no contagiar-se d'un clima polític i metereològic gelat, terrorífic i de dimensions colosals que ens engoleix com si fóssim gominoles.
Bé, creuo els dits perquè demà el gruix de neu no em deixi anar a treballar...
Com també cal, i no només cal, sinó que sembla ser de vital importància per a l'ésser humà saber que a l'hivern fa fred, abans ho devien explicar a l'escola, ara estan massa ocupats aprenent a reciclar i encenent i apagant ordinadors. I és clar, algú ens ha d'informar de què a l'hivern neva, cada cop menys però és una de les opcions que té. El cas és que la neu arriba, uns mesos tard, però arriba, segurament per culpa de la crisi perquè enmig d'una crisi galopant quin insensat agosarat s'hagués atrevit a anar a Baqueira a lluir moreno d'ullera d'esquí?
I per si no en tinguéssim prou de veure 24 hores al dia aquests poblets dispersos de la nostra geografia ens mostren les glaçades, aquestes sí, impressionants, de la resta del món colgat sota gruixos de neu impressionats. Perquè això de la neu deu ser com la crisi: solidària i contagiosa, perquè si aquí en tenim, allà encara més, que cal ser molt poc solidari per no contagiar-se d'un clima polític i metereològic gelat, terrorífic i de dimensions colosals que ens engoleix com si fóssim gominoles.
Bé, creuo els dits perquè demà el gruix de neu no em deixi anar a treballar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada