dimarts, 27 de gener del 2009

DOLÇA INTRODUCCIÓ AL CAOS...

Una altra nit en blanc,
mirant d'esborrar-te
o si més no, diluir-te
de la meva memòria.
Però, l'esperança, agonitzant
es resisteix a la mort definitiva
alimentant així el record
que engoleix suaument l'oblit,
en una lluita desigual,
però aferrissada,
i així, lentament, aquest es desagna,
avivant amb la seva sang
la flor intensa de la tristesa
que creix dins meu
com les males herbes,
salvatge, devastadora i asfixiant.
Només, de tant en tant,
alguna il·lusió capritxosa i espontània,
elixir del record d'allò que fou
brolla ingènua cap al suïcidi.

dilluns, 26 de gener del 2009

LÀ OÙ JAMAIS S'EST-IL RIEN PASSÉ

Comment veux-tu que j'écris un mot
si à ton côté je n'ai pas de revendication.
Comment veux-tu que j'écris un mot
si à ton côté j'ai perdu la notion.
Les mots du vent qui s'arrêta
là où jamais rien s'y passa.
Les mots du vent qui ralentisa
là où jamais rien y arriva.
Une rafale de vent nous a visités,
mais à nous ni un poil nous a bougé.
Cependant se passent les heures...
je rêve que je me réveille à ton côté,
je me demande si tu resteras encore seul
et je brûle dans un bûcher.
S'est cassé la chaîne qui attachaît la montre aux heures...
S'est arrêté l'averse, maintenant nous ne sommes que deux gouttes en flottant,
amarrée pour un instant à la queue du vent, je me sents mieux
j'ai oublié de mettre les pieds dans le sol et je me sents mieux...
voler, voler...