Santes vacances

Ara mateix estic catapultada sota tones d'escuma en una immensa banyera on no cal arraulir les cames ni adoptar posicions exotiques per poder tenir submergides totes les parts del teu cos, exceptuant, és clar, les fosses nassals. Aquests petits plaers són els que et permeten tenir una altra visió del món. Avui després de passejar per les boniques platges de Calella de Palfrugell, sota un sol radiant tenint en compte que estem a l'abril. Haver degustat al Rems unes anxoves de l'Escala i uns calamars a la planxa regats amb un espelta blanc. Que voleu que us digui... tinc un somriure idiota d'orella a orella que ara mateix es podria acabar el món que jo continuaria essent la més feliç del planeta. Aquestes escapadetes cap al mar als que som de terra endins ens són plenament terpèutiques, segurament les haurien de receptar els metges o poder-les comprar a la farmàcia. Hem anat a espetegar a l'hotel NM suites de platja d'Aro, que a part de la banyera gegant de la qual ja en teniu referències té una piscineta espectacular, unes suites amb unes vistes molt recomanables i un esmorzar molt bo (amb cava inclòs, com Déu mana!). Ens hem passejat per platja d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, s'Agaró i Palamós: on per cert no hem aconseguit dinar perquè els restaurants més recomanats: la Maria de Cadaqués, la Catifa, el nosequè del Gel i el mirador dels pescadors estaven overboking. Què se n'ha fet de la famosa crisi que et permetia trobar sempre lloc a tot arreu? Sigui com sigui, finalment ho hem agraït perquè ens ha permés descobrir el Rems a Calella on hem dinat al costat del Ferran Martinez ex basquista del Barça (no és que jo ho sabés ni tan sols l'hagués conegut però el Joan si, of corse!) El poble és molt pintoresc, un d'aquells llocs on no t'importaria que s'aturés el temps, com tants d'altres racons de la Costa Brava.

En definitiva, que demà em sabrà molt greu abandonar les meves santes vacances i quilometrejar terra endins fins a Terra Ferma i recuperar la meva vida de sempre sense cava per esmorzar, de vegades ni temps, ni banyeres olímpiques, ni vistes al mar, ni cales de somni, ni gambes de Palamòs... Això sí, la mona no me la treu ningú, tinc un padrí que Déu me'l conservi molts anys, que encara me la fa!