Sembla que a la vida no hi hagi res que pugui escapar de la resta, no sé si m'explico, perquè fins i tot a mi em costa entendre'm. És com si totes les coses que ens passen, totes les coses que vivim i la gent que coneixem estiguin interrelacionades entre elles d'una manera o d'una altra, per petita que sigui. Com si al llarg de la nostra vida anéssim teixint una tela d'aranya d'amistats, relacions, sentiments, vivències, experiències... que finalment acabaran confluint en algun punt. No és que ara me n'hagi adonat de cop, de fet, sempre hi havia cregut en la casualitat, però enguany ho noto d'una manera més remarcada. En l'insti nou que he començat hi conflueixen gent que ja sabien que jo existia. No és que em cregui el rovell de l'ou ni el melic del món, al contrari, em sobta que la gent sàpiga de la meva existència i és per això que ho remarco. El fet que arribis a un institut nova i que coneguis algú amb qui havies coincidit abans en un altre insti, o mentre feies la carrera... no té res d'especial, és, podríem dir, força habitual. I que te'n recordis més o menys d'aquella persona, suposo que també. Però en aquest insti vaig començar topant amb una noia, l'Anna, que jo no coneixia de res, però de res, juro que no en tenia ni el més petit record, amb la qual resulta que vaig compartir BUP i COU. A més viu a tocar de casa meva. Evidentment va ser ella la que em va posar al dia. Aquestes simples coincidències li van atorgar ràpidament la meva confiança, ja ho sé que pot semblar una rucada de les més grans, obrir-te a algú únicament perquè en un moment o altre va formar part de la teva vida i ara es presenta de nou, però realment ha estat així, de fet als dos o tres dies ja li vaig abocar un secret. No n'hem parlat mai, amb l'Anna, d'això que jo anomeno "connexions" deixaré que em conegui una mica més abans no es pensi que estic realment grillada, però suposo que a ella li devia passar una cosa semblant perquè ella també em va sorprendre amb un dels seus secrets, com si ens coneguessim de tota la vida, quan només havíem compartit unes quantes mitges hores de cotxe. Per descomptat, no cal dir que a més em cau bé i tenim feeling, però això ho he descobert amb els dies.
Després de la coincidència amb l'Anna, una altra noia, la Maite, se m'acostà per demanar-me si era la Mariona; quan ja estava a punt de sortir corrent cap al metge per verificar que patia un alzheimer greu, ja que juro i perjuro que a la Maite tampoc la coneixia de res, vaig comprovar que evidentment jo tenia raó, no ens coneixíem personalment, però la Carina, una amiga molt amiga, havia coincidit amb la Maite en un altre institut i quan va saber que anava a Seròs li va parlar de mi. Ja sé que pot resultar una altra collonada, però aquesta nova coincidència va fer que m'obrís a la Maite. Si era amiga d'una amiga- i jo amb les amigues i crec- no podia ser que la cosa sortís de tort. Per si les coincidències encara eren poques, un altre dels profes amb els que compartim algun cafè i la fem petar de tant en tant, l'Antolí, un dia arriba i em diu: la Núria et dóna records i m'ha dit que estic en molt bones mans. Clar de Núries n'hi ha moltes, però de Núria Llobera només en conec una i va ser aquesta la coincidència que compartim amb l'Antolí. Després d'això un dia xerrant amb el Jordi de mates descobreixo que en comú tenim la Mercè de Molle i l'Esther de Santalinya. Un matí vaig a fer un cafè amb el David i resulta que un amic seu és el meu veí. I ja, quan creia que havia acabat amb totes les coincidències, el Jordi m'ensenya un video on surt un altre Jordi que és amic meu i resulta que molt amic seu, i aquí es tornen a teixir una sèrie de coincidències que a mi em resulten la mar de curioses i divertides.
De com sorgeixen les converses que fan surar aquestes coincidències, és a dir, de quina cosa, causa o fet és el que ens porta a parlar d'aquella persona comuna que ambdues parts desconeixen que és compartida, no en tinc la més remota idea. Però el cas és que acaben sorgint, i freqüentment és l'atzar o la bestiesa més gran que et puguis imaginar, com ara un vídeo d'un tio fent el ruc, una anècdota d'una reunió de veïns, una foto... que fa que descobrim aquestes connexions. M'agrada aquesta xarxa aràcnida...
