Quan et respiro m'omples els pulmons d'aquella calma tan intensa que només un amor regalat sense mesures ni condicions pot oferir. Et continuo inhalant i alimento el foc que creix ràpidament fins a convertir-se en una foguera de passions, que s'inflama i decreix a ritmes frenètics. I no puc deixar de respirar-te, perquè ets tu qui em va ensenyar a respirar quan encara n'aprenia. Ets tu qui m'ha omplert d'oxigen dia rere dia i m'ha regalat la vida. I continuo respirant aquell alè dolç que només en tu he sabut reconèixer. I també, aquelles bocanades descarades i impacients que exploten sorolloses, divertides, cridaneres i incontrolables en riotades esbojarrades.
I de vegades, també respiro els mals fums, aquells que ens ofeguen momentàniament, i que ens esforcem per oxigenar obrint-nos de nou a la vida.
I també et respiro quan dorms, i sento aquell aire rítmic i silenciós que t'acarona per dintre, i que jo et prenc amb un petó.
I així, continuo respirant-te, respirant les teves virtuts i els teus defectes, respirant aquells moments de grandesa que ens toca viure, i aquells no tan grans, i les alegries i les tristeses... però, sobretot et respiro a tu, perquè mai no havia respirat tant... i vull continuar respirant-te.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada