PER LA REPÚBLICA DE LA TRAMUNTANA

Després de passar uns dies per la costa daurada, refem les maletes per continuar gaudint de les platges catalanes; aquest cop a la costa brava. No faré comparacions, sé que són odioses. Arribem dissabte onze amb una primera inquietud: que l'apartament que hem llogat sigui almenys correcte. Sortosament ho és, està tot reformat i raonablement net. A més està força ben situat. Dóna gust començar bé les vacances. Fa pujar la líbido i les bones vibracions a nivells insospitats. Coberta la primera espectativa i després d'habituallar la nevera amb alguns refrescs i cerveses, arriba el pas dos: reservar taula per dos a Chez Tomas, un restaurant de Calella de Palafrugell del qual hem llegit unes molt bones crítiques. Seguint amb la bona ratxa que ens atorga la tramuntana aconseguim taula en la terrassa del local per diumenge a la nit. Dinem a la masia urbana tips de Palafrugell un menú de 16€, passejant per Calella ensopeguem amb un concert de jazz al barri de Sant Roc. Bona música, vistes immillorables, bon temps i la millor companyia, m'impulsen a pessigar-me suaument, era gairebé obligat! Acabem sopant unes tapes marineres al mateix barri de Sant Roc, al Sol ixent. El diumenge comença amb un croissants i cafè amb llet, un sol de justícia i una suau tramuntana. Jornada de platja a Llafranc, soirée a Calella i sopar al Chez Tomàs. Només entrar tinc bones sensacions. La terrassa és un lloc tranquil que s'allunya del soroll i enrenou dels xiringuitos de platja. Una pega, però les taules no tenen estovalles, els tovallons són de paper i els coberts ese salten el protocol. Mentalment em repeteixo que estic en una terrassa i que les convencions són unes altres i que la gent a qualsevol cosa en diu luxe. Procuro deixar-me envoltar novament per les bones vibracions de l'entrada i ho aconsegueixo fàcilment, novament una picadeta d'ull de la Tramuntana. El servei resulta molt agradable i eficient. Comencem amb dues mitges racions d'amanides: de foie i de fabetes. Bones, sí, però sense deixar de ser amanides. Els segons per recomanació de la mestressa són racions senceres: filet de bou i calamars a la planxa amb ceps i espàrrecs de marge. Tot boníssim, els calamers pel meu gust una mica oliosos, però per trobar-hi alguna pega. Per postres pastís de trufa i pastís de taronja i xocolata. Les postres molt normals. Ho reguem tot amb vi blanc de la casa, res de l'altre dijous tot i que el mig litre rondava els 9€ i aigua mineral. Dos cafès i un compte d'uns 80€. Hem sopat bé, en in entorn bonic amb una crítica exagerada. Païm el sopar passejant vora el mar.