VACANCES: 1a PART: GRANADA

Després de canviar els plans de vacances en dues ocasions, finalment, optem per fer un tour per Andalusia. Una tempesta tropical d'última hora sobre Mèxic i uns preus desorbitats a Nova York, malgrat el preu baix del dòlar, són els detonants d'aquest nou itinerari.
Després de 9 hores conduint, bé, jo copilotejant, arribem a Granada, cap a la una del migdia, fa calor però és soportable. L'hotel no em deceb, és l'MA Nazaríes. Un cinc estrelles com deu mana, a més està molt ben situat. El millor de l'hotel l'SPA situat al 6è pis i amb una vista panoràmica de tota la ciutat impressionant. Fem un mos ràpid a l'hotel i una migdiada llarga. Ens aixequem amb energies renovades i amb ganes de descobrir la ruta del tapeo granadino. Ens han recomanat alguns bars, però aquest vespre els trobem tancats. Sopem a la plaça Bib-Rambla després de passejar per la Plaza Nueva i els seus voltants, veure la Catedral i algunes sabateries. No ho puc evitar i em compro un parell de sandàlies i uns botins molt cool.
L'endemà posem rumb cap a l'Alhambra, diuen que és un crim anar a Granada i no visitar-la, però nosaltres després de fer una hora de cua ens diuen que ens hem quedat sense entrades, que tornem l'endemà, perquè només venen entrades pel dia en qüestió i no podem agafar les entrades per demà, quines coses més estranyes fan aquests espanyols! Ah, ens recomanen anar cap a les 7 del matí per no quedar-nos sense tiquets un altre cop, evidentment ens passem la recomanació pel folre les butxaques, estem de vacances! Dinem al Diamantes, aquest cop el trobem obert, una passada amb cada canya ens posen unes tapes d'allò més bones: mixtura de peix, paella, xampinyons saltejats i a més nosaltres ens demanem mitja ració de gambes, les dimensions de les racions són espectaculars a Granada, això ja ho hem comprovat a més d'un lloc. En definitiva que per menys de 20€ dinem com reis. Tenim previst fer l'Albaycin, antic barri àrab i el Sacromonte pel vespre, després de l'obligada becaineta. D'aquesta zona ens han recomanat dos bars de tapes que, evidentment, en diumenge trobem tancats, eren el Torcuato i Casa Juanillo. Els carrers empedrats i amb uns pendents molt costeruts em destrossen els peus i els genolls, cal dir que vaig amb unes sandàlies de taló, però en la meva defensa diré que jo que coi sabia que allò anava a ser tot de costeretes empedrades! El millor, el mirador de Sant Nicolás pots veure tota Granada i corre una mica d'aire. Baixem a sopar a la Plaza de la Trinidad allà ens han recomanat 2 bars el Soria i el Reca, el Soria està tancat, of corse! però el Reca està força bé.
Acabem trinxats després de tanta costereta i carrer empedrat, però ens ho hem passat molt bé fins aquí.
Dilluns, tal i com ja vam preveure no ens aixequem a les set del matí, tot i que matinem una mica per provar novament sort amb les entrades a l'Alhambra. Agafem el 30, un minibús que ens deixa davant de la cua dels tiquets. Són quarts de deu del matí i ens comuniquen molt amablement que només queden entrades per la tarda, finalment ens arriba el torn i podem comprar-les. Ens han donat hora per visitar els palaus Nazaríes a dos quarts de sis de la tarda. Es veu que per evitar massificacions donen hora, la resta: l'Alcazaba, el partal, el generalife i els jardins, ho podem fer quan vulguem entre les 14 i les 20h. Decidim tornar a l'hotal i descansar, encara notem la ressaca costeruda pedregosa d'ahir. I pujarem novament al monument cap allà les cinc, veurem primer els palaus i després fins a les 8 la resta del conjunt.
Doncs sí, ha estat bonic veure l'Alhambra, però tampoc hagués estat cap crim marxar sense fer-ho, aclareixo: pots veure i voltar per l'exterior del monument el temps que vulguis sense pagar entrada, l'entrada et dóna dret a veure l'interior dels palaus nazaríes i els jardins.
Una curiositat: a Granada el banc predominant és la Caixa de pensions.
Una sensació: Granada fa olor d'espècies àrabs, per determinats carrers és com passejar per Marrakeix.
El balanç final: molt bo, m'ho he passat molt bé.