T'hauria de tornar a inventar, perquè continues rondant pel meu cap i suposo que també, encara, pel meu cor. Diria que m'has robat l'ombra i ara ets tu qui em persegueix. I de la mateixa manera que, per capricis de la llum, la pròpia ombra en ocasions ens sorprèn, tu apareixes de forma sobtada pertorbant així la meva normalitat. Faig l'esforç d'escombrar-te del meu record i apartar-te de mi. Si et sóc franca no sempre ho aconsegueixo. Miro de controlar les meves pulsions, només sufocades per l'orgull. I així, vaig ofegant records i diluint històries.
Sembla que d'aquell inventor de somnis que em transportava a una altra realitat més dolça, més a la meva mida, només en queda el regust agredolç del desvetllament. No em queda, doncs, res més que aprendre a conviure amb la teva ombra, com si fos la meva. I esperar que un dia, la llum sigui menys capriciosa i només et projecti darrere meu, així almenys, no la podré veure, encara que em persegueixi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada